Una previsió immobiliaria per 2018
Fer previsions pel futur és realment complicat no ens enganyem: ningú té una bola de vidre i sempre poden donar-se esdeveniments que ara no imaginem. Així, sempre cal navegar entre la sensatesa de la primera frase de l’articulo i l’atreviment, o bogeria segons es miri, de jugar a ser un deus exmaquina. Sí un@ encerta es converteix en gurú i, ha de seguir sent humil, sí, per contra, cosa més probable, falla ja es pot preparar perquè li diguin en to burleta aquella cita sobre els economistes:”un economista és un expert que sabrà demà per què les coses que va predir ahir no han succeït avui”. Amb un somriure a Feliu ens llancem a “endevinar” el futur únicament en habitatges i oficines. Preferim reduir el camp de la nostra previsió que ser temeraris.
Comencem emmarcant la previsió a la realitat macro present. Actualment, Espanya és una economia, que encara que encara no hem agafat la velocitat de creuer, (com en 2007) ja fa dos anys que el PIB més del 2,5% (bé de fet més del 3%) ha baixat l’atur i el nostre sector ha seguit pujant la demanda (sí bé a Catalunya ha baixat la demanda de pisos). Finalment en el marc del Banc Central Europeu s’ha aconseguit que la inflació no pugi del 2% en tot l’any, gràcies també al baix preu del petroleo, i l’Euribor segueix en minimos.
Amb aquest entorn macro favorable, els nostres experts preveuen que 2018 segueixi sent un any propici per al lloguer (com el va ser 2017 en el qual malgrat algunes hipoteques favorables a la compra el lloguer va seguir pujant). Això té aspectes en aquest cas per 3 motius: 1. hi ha un canvi cultural en marxa: el fet de posseir un habitatge propi ja no aquesta tan arrelat en la societat. Aquest canvi cultural es produeix per raons demogràfiques i econòmiques : les unions són menys duradores i diverses (per exemple, hi ha un creixement de les famílies monoparentals) i, la mobilitat laboral demanda dels ciutadans que apostin pel lloguer que és per definició un règim de tinença més flexible que la propietat.2. La creixent capacitat d’endeutament impulsa al lloguer i 3. Els ciutadans es desplacen en molts casos del centre de les ciutats a la seva perifèria, on moltes vegades, el lloguer té major rellevància.Fotocasa complementa la nostra visió.
Quant a les oficines es tracta d’un mercat en ebullició. A saber, durant el 2017 han pujat els m2 comercialitzats, a Espanya i la resta d’Europa: res indica que la tendència es vagi a trencar a curt termini. Això sí el de les oficines és un mercat “exigent” i amb preus molt “restringits”. Hi ha un punt rellevant a destacar: segons la nostra experiència: existeix més demanda d’empreses ja existents (take over)que busquen ampliar les seves instal·lacions que de noves empreses (take up).
Amb tots aquests elements podem dibuixar un panorama optimista de consolidació del mercat immobiliari. Encara que a primera vista pugui sorprendre, la paraula “consolidació″ i no la de “optimista” és la que revesteix major importància. Ens expliquem, després del “boom” immobiliari hauríem d’haver après que les alces de preu de béns sostingudes i pronunciades condueixen a bombolles que, sí bé a curt generen riquesa a llarg sobrecalenten tota l’economia amb els efectes ja coneguts. En economia el creixement infinit és una bella il·lusió… però il·lusió en definitiva. Per tot això ara estem en l’escenari òptim. Tots els actors hem de seguir treballant per un sector immobiliari sa i sostenible.