Tot el que has de saber sobre l'evacuació d'edificis

17 | 09 | 2018
| Per: Jesus Grau |

Per començar volem agrair a Joan Clar, el nostre cap d'Àrea Tècnica, la seva participació en el blog. Avui parlarem de com s'ha de senyalitzar una sortida d'emergència i quines característiques ha de satisfer un “espai exterior segur”.
En Feliu creiem que tot el referent a emergències requereix una mentalització prèvia a l'incident  ja que, siguem sincer@s, quan passa alguna cosa dolenta ningú o -gairebé ningú- pensa amb claredat ni amb el tempo adequat . A més, tots/es ens alegrem quan, per exemple, un nen de quatre anys salva a la seva mare malalta :  si ell pot nosaltres no tenim excusa.
Abans d'entrar en profunditat  un advertiment que encara que parteixi d'una frase òbvia no ha de prendre's de broma: les sortides de “emergència” són per a situacions perilloses. Per tant, en cap cas, les bloquegi ni canviï els usos d'aquestes sortides.  No tempti a la sort.
Som-hi, hem de diferenciar les portes senyalitzades com a “sortides d'emergència” de les designades simplement com a “sortides”.  Les primeres són d'ús exclusiu en situacions límit, mentre que, les segones poden usar-se de manera habitual. Òbviament tots dos tipus de porta han de complir la normativa aplicable.
Es consideren sortides d'emergència de l'edifici totes les portes que comuniquen l'edifici amb l'espai exterior segur o en cas de no arribar a 500 usuaris pot ser un espai que tingui dos recorreguts alternatius en dos espais exteriors assegurances i un d'ells no excedeixi de 50 m de distància.
Val, ha sortit de l'edifici on viu, treballa o on estava de visita i és que el perill és en qualsevol indret: repetim no es posi nerviós estigui mentalizad@. A l'edifici s'ha produït un curtcircuit, un despreniment derivat d'un defecte estructural, una baixada de tensió, un incendi etc.  i ara ens preguntem: Quines característiques ha de tenir un espai exterior per ser considerat com a “segur”? El nostre expert nomena 6:

Ha de ser un espai que permeti la dispersió dels ocupants que evacuen l'edifici, en condicions de seguretat. Les aglomeracions més els nervis poden ser fatals.
Davant la sortida d'emergència de l'edifici, ha d'haver-hi una superfície mínima de 0,5m2 x persona dins de la zona delimitada amb un radi 0,1 x persona de distància des de la sortida de l'edifici, quan no s'excedeixi de 50 persones.
Sí l'espai considerat no està comunicat amb la xarxa viària o altres espais  les zones segures són les situades a més de 15m de qualsevol part de l'edifici.
Un espai segur ha de permetre una amplia dissipació de la calor, del fum i dels gasos produïts en cas d'incendi.
Des de l'exterior l'espai segur permet un fàcil accés dels efectius dels bombers o sanitaris per atendre  a les persones que han evacuat l'edifici en cas necessari.
La coberta d'un edifici pot ser que es consideri com a espai exterior segur si la seva estructura és totalment independent de la de l'edifici amb sortida al mateix espai i un incendi no pot afectar simultàniament tots dos espais.
El senyor Clar puntualitza que el sisè punt que recordem és: quan es considera la coberta de l'edifici com a espai segur és un dubte molt repetit pels veïns de les finques que gestionem. Referent a això, aprofitem  per resumir les 2 condicions perquè un espai sigui “segur”: ser espaiós i estar apartat i/o aïllat de l'edifici sinistrat.
Des de Feliu en general , i especialment donis dels nostres departaments de FacilityManagement i Incidències estarem amatents sempre al seu costat.