Sis preguntes bàsiques sobre els impostos i preus públics vinculats a les comunitats de propietaris

09 | 01 | 24
| Sector immobiliari

Les Comunitats de Propietaris permeten organitzar la resposta a les necessitats que, al llarg del temps, sorgiran entre els copropietaris d'una finca a través de la Junta de Propietaris que poden ser "persones físiques" - de carn i ossos- o "persones jurídiques" -empreses-. 

Aclarit això, en aquest text contestarem cinc preguntes fonamentals sobre la relació entre una comunitat de propietaris i Hisenda.

1. Les Comunitats de Propietaris tenen personalitat jurídica?

No. Les Comunitats de Propietaris (d'ara endavant CP) són un ens sense personalitat jurídica perquè no tenen capacitat suficient per contreure obligacions ni desenvolupar activitats.

El concepte de "personalitat jurídica" és definit per la Gran Enciclopèdia Catalana com:

"Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana (com el parentiu o el matrimoni) (...)".

 

2. L'absència de personalitat jurídica implica no estar subjecte a l'obligació de pagar impostos?

No: són dos fets sense cap mena de relació. Pensem-hi si, pel fet de no tenir personalitat jurídica, una CP no pagués impostos es crearia la següent asimetria de dret:

D'una banda, hi hauria persones físiques o jurídiques, amb personalitat jurídica, que pagarien impostos per obtenir rendiments econòmics d'unes determinades activitats econòmiques -estipulades a la llei corresponent-. Al mateix temps, podrien existir altres ens, que, pel fet de no tenir personalitat jurídica, no pagarien impostos per aquestes mateixes activitatsels mateixos rendiments econòmics que assoleixen les entitats amb personalitat jurídica.  

 

A més,  existeixen dos principis constitucionals que sustenten l'obligació de pagar impostos: el deure de contribuir i l'interès general.

En concret, l'article 31.1 la Constitució espanyola estableix que: 

"Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori".

Com es pot observar el constituent escriu "tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques". Ho fa amb un to deliberadament inclusiu, és a dir, sense entrar en si aquest "tots" té personalitat jurídica o no -o en cap altra consideració jurídica sobre la naturalesa particular de la persona que tributa-.

 

 

3. A quins tributs principals està subjecte una CP?

  • a) Al valor afegit (IVA): Corresponen a ell els models 303, en aquest enllaç pots accedir a la normativa d'aquest, i 390, en aquest enllaç pots accedir a aquest document.
  • b) A l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): Cal practicar les retencions corresponents. Aquesta obligació fiscal neix de fet imposable de tenir proveïdors o treballadors contractats a la CP. Aleshores, trimestralment cal presentar els models 111, en aquest enllaç pots accedir a les seves instruccions  i 190 en aquest enllaç pots accedir a tot el necessari sobre aquest document.
  • c) A pagar pels ingressos extra: En aquest supòsit haurà d'imputar la part de benefici a cada propietari. Ho farà en proporció a la quota de propietat de cada propietari.

Cal comunicar dita imputació a Hisenda anualment i lliurar a cada propietari el corresponent certificat. El President haurà de confeccionar el Model 184, aquí pots accedir a tot el necessari per completar-lo. Si pel que fos el President no estigués habilitat el Vicepresident , el Secretari o qualsevol altra Persona Delegada estan legitimats per substituir-lo.

  •  d) Quan les transaccions siguin superiors a 3005,06€: cal presentar anualment el model 347, en aquest enllaç pots accedir-hi, aquest registra les operacions de la CP amb terceres persones.

Font: Correduria de Seguros José Silva. Accedeix en aquest enllaç al text original.

 

4. A l'hora d'identificar la CP quin és el terme correcte: NIF o CIF? 

El correcte és el NIF per Número d'Identificació Fiscal. Molts ciutadans utilitzen com a sinònims els termes NIF i CIF per Codi d'Identificació Fiscal, però, des de l'aprovació del Reial Decret 1065/2007 de 27 de juliol el terme CIF no existeix.

 

5.  La CP pot obrir comptes corrents?

Sí que pot fer-ho per pagar impostos.

En resum, sempre que una llei estipuli amb claredat un fet imposable, la CP ha de satisfer les seves obligacions amb la societat.

 

6. Quines són les variacions dels preus públics a Barcelona aquest 2024?

Cada any s'actualitzen els preus dels serveis municipals a Barcelona. Cal retenir que només n'hi ha dos preus públics que poden afectar a les CP.

En primer lloc, en el marc del Pla Endreça,  el cost de la neteja de pintades es repercutirà sobre l'infractor. Així, el preu variarà segons si l’element està catalogat o no:

Finques no catalogades: 107 euros l’hora de neteja
Façanes o elements d’edificis amb catalogació B, C o D: 208 euros l’hora de neteja

En segon lloc:

a) "La recollida comercial continua amb els mateixos preus.

b) S’ha incrementat la tarifa dels serveis especials de neteja i recollida que puguin demanar puntualment ens privats per necessitats especials, en una mitjana d’un 20%".

Font: web de l'Ajuntament de Barcelona, aquí pots consultar informació addicional

A Finques Feliu volem respondre els teus dubtes perquè això et proporciona autonomia.