Sant Jordi: la festa més entranyable!

Aprofitant el Dia Mundial del Llibre t'hem tret un bitllet amb destí a l'evasió: el valides?

Primera part: sobre els diferents tipus de lector i tot el que ens regala llegir 

 

1.1 T'has preguntat mai a quina classe de lector t'acostes més?

Mena de lector d'acord amb la quantitat de llibres acabats anualment:

• El "mitjà": 12

 

• El "voraç": 50

 

• El "superlector": 80

L'interrogant inicial és només una curiositat, encara que en cas que anotis els llibres que llegeixes podràs escatir quin tipus de lector encarnes. La realitat, però, és molt menys rotunda del que ho és un número, la quantitat de publicacions que hom completa, obeïx a factors molt dispars:

• Els hàbits de lectura i el nivell d'ingressos de la nostra família: l'entorn on ens socialitzem encara importa massa.

 

• El nivell d'alfabetització que ofereix l'educació: a Espanya, segons diverses fonts, el ciutadà mitjà llegeix deu publicacions anuals. Aquesta quantitat fa empal·lidir els quatre llibres anuals de mitjana mundial, alhora, no obstant és molt lluny dels disset llegits per un canadenc.

 

• La disponibilitat de temps: és potser el factor més intuïtiu a l'hora d'explicar-se a un mateix per què s'ha llegit una quantitat de llibres en lloc d'una altra.

 

 

• El sexe: La proporció de lectores supera en un 10,4% la de lectors.

 

 

• La franja d'edat: entre catorze i vint-i-quatre anys és quan llegim més.

 

• La capacitat de combinar diferents suports de lectura: en cas d'utilitzar llibres físics, Kindle i audiollibres hom llegirà més. 

Fonts: Per verificar les dades anteriors accedeix al Barómetro de Hábitos de Lectura. 

Per gaudir d'una aproximació més amena al tema accedeix al text: "Cuántos libros se pueden leer en una vida". 

 

1.2 Llegir per obligació no és el mateix que fer-ho per plaer

Llegir, independentment de la seva finalitat, té molts beneficis:

• Activa diverses àrees del cervell i en reorganitza les estructures
• El cervell crea imatges mentals. Això fa que la peripècia que llegim es torna real
• Reordena les xarxes neuronals del nostre òrgan clau
• Rebaixa l'ansietat (encara que quan estudis per un examen sembli al revés, només és el context el que t'estressa)

 

Fer-ho per estudis o treball aguditza:

• La memorització de la informació clau

 

• La capacitat de síntesi

 

• El pensament crític 

 

Devorar llibres per plaer estimula: 

•  Els sentits (percebre la textura i olor de les pàgines del llibre)

 

•  L'empatia

 

•  El goig d'amarar-se de la trama

 

• La comprensió de les metàfores i del llenguatge abstracte

 

• La imaginació i la fantasia

 

• La tristesa i, fins i tot, desemparament (en posar fi a un que ens ha encisat)  

 

• L'eufòria de començar nova lectura

No és cap casualitat celebrar Sant Jordi passejant entre llibres i roses: Literatura i amor sa són passions germanes!

 

2. La lectura un plaer inclusiu: Finques Feliu commemora els dos-cents anys de l'alfabet Braille

 

2.1 Les persones cegues o amb baixa visió poden accedir a la lectura?

Sens dubte. Hi ha almenys tres camins: 

a) El Servei Bibliogràfic de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE): que permet adaptar textos en: braille, àudio o relleu. Clica'n l'enllaç aquí 

 

b) Els Audiollibres

 

c) La lectura presencial i aliena en veu alta

 Aquest 2024 s'han complert dos segles des de la invenció de l'alfabet Braille. Aquest sistema de comunicació suposà un salt enorme en l'educació i autonomia de les persones invidents. A l'article del nostre blog dedicat a aquest aniversari, responíem una pregunta quasi tan essencial per a la qualitat de vida dels ciutadans cecs o amb baixa visió, com aquest sistema de lectoescriptura:

"A qui dirigir-se per adaptar un habitatge a les necessitats específiques d'aquest col·lectiu? Tant si aquest tema t'implica personalment (en ser familiar, amic o parella d'una persona amb algun dèficit de visió) com si ets un professional: trauràs molt profit de la informació que, gràcies a l'ONCE, proporcionem aquí.  

3. Selecció de déu llibres per aquest Sant Jordi

Arribats aquest punt, us obsequiem amb la nostra ja tradicional llista d'obres. 

1. Ensayo sobre la ceguera (José Saramago): En un escrit marcat per la ferma voluntat de normalitzar el binomi que formen ceguesa i literatura només aquest llibre podia encapçalar les nostres recomanacions. En ell el Nobel lusità imagina un món on menys la protagonista tothom és cec.

2. El Barón Rampante (Ítalo Calvino): obra que, amb el surrealisme com a bandera, posa a prova les fronteres dels gèneres de la novel·la d'aventures i la fantasia, per com en el cas de Saramago, disseccionar la natura humana. Això sí, Calvino és molt menys cru i més fantasiós que Saramago.

3. Rock&Brand, reflexiones sobre marketing y branding (Pere Maymi): Una refrescant i amena novetat editorial. Els grups de rock comporten el fenomen fan i la mercadotècnia. Per què no utilitzar aquest univers com l'excusa perfecta per analitzar el posicionament de marca o "branding"? 

4. L'última colònia (Philippe Sands): Les seleccions més suggerents són aquelles on apareix alguna publicació que no és de la tendència majoritària. És el cas d'aquesta centrada en el cas davant el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia entre Regne Unit i les Illes Maurici per a la completa descolonització d'aquest arxipèlag africà. A primera vista no sembla amè ni emotiu oi? Res més lluny de la realitat:  l'autor fa una narració entretinguda i traspua emotivitat.

5. Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc (María Arimany): És un recull de contes actual que versa sobre l'amor, el desamor i un altre anhel, abans inconfessable, el de viure vides alienes, (val a dir ara vehiculat gràcies a les xarxes socials).

6. Kim de l'Índia (Rudyard Kipling):  El viatge del jove Kimball O'Hara és una de les millors novel·les iniciàtiques de tots els temps. El jove soldat irlandès acompanyarà el vell lama en un viatge amb un objectiu clar -trobar un riu místic- que es convertirà en quelcom més introspectiu.

7. Decamerón (Giovanni Bocaccio): un clàssic encara més antic que "Kim" tot i estar molt marcat per l'edat mitjana és un mosaic humà de com les passions ens condicionen.

8. El infinito en un junco: la invención de los libros en el mundo antiguo (Irene Vallejo): sent un best-seller per a la nostra comunitat lectora potser és xocant que no el recomanéssim l'any passat. Hem esperat a la reconfortant confirmació que una obra,en principi dedicada als biblíòfils, fos aclamada per la crítica. En ella l'autora utilitza la creació del llibre per viatjar per la història d'una manera captivadora.

9. L'extrany cas del Doctor Jekill i Mr. Hyde (Robert Louis Stevenson): L'autor de l'Illa del tresor un, artesà de personatges i delineador de realitats alhora que il·lustrador de fantasies reflexiona, en un clàssic que fins i tot s'ha traslladat al nostre llenguatge quotidià, sobre la dualitat entre el bé i el mal amb la seva singular petjada: un llibre especialment adient pel món d'avui.

10. La Ciudad de las bestias: memorias del águila y el jaguar (Isabel Allende): Llibre en la tradició del realisme màgic els dos protagonistes s'internen a l'Amazònia un territori ja de per si propici a la fantasia -és l'únic amb zones inexplorades en l'actualitat- allà les fronteres entre realitat i ficció s'aniran esborrant.

Desitgem que la nostra heterodoxa selecció t'hagi seduït.