Qui paga les costes processals a la comunitat de propietaris?

Judicialitzar un conflicte ha de ser sempre l'última opció. No obstant això, convé saber "qui paga les costes d'un plet dins la comunitat de propietaris?".

 

Introducció: Com a president has de dirigir reunions. Un administrador de finques t'ajudarà de manera decisiva

Seleccionar i contractar un administrador de Finques millorarà el funcionament de la Comunitat de Propietaris (d'ara endavant CP) en tres aspectes clau:

• Suposa comptar amb un expert en legislació i jurisprudència 
• Professionalitza la direcció de les Juntes
• Assessora a l'hora de solucionar disputes 

 

Primera Part: Els tres esglaons per desactivar un conflicte sense sortir de la CP

a) Escolta activa: President i administrador han de comprendre en profunditat les postures antagòniques de les parts. 

Per superar aquest primer esglaó has de poder respondre dues preguntes:                               

• Té base real la dissensió?
• Quins objectius les enfronten?  

Si la segona qüestió es contesta afirmativament, clica aquí.

b) Desplaça l'enfrontament del terreny de l'emoció al de la raó: En aquest segon esglaó volem viatjar des de la desqualificació personal cap a una solució negociable.

Com fer-ho? President i administrador han d'impulsar les parts a:

• Posar-se "d'acord en el desacord": Per començar, s'ha de concretar quin és el problema objectiu a superar
• Esmicolar la disputa en petits problemes eliminables: Es tracta d'augmentar la confiança mútua tant com sigui possible i engrescar-se desbrossant el camí d'obstacles
• Afrontar la solució global a la confrontació: En el punt precedent s'ha construït una certa seguretat en què farà la part "contrària". A partir d'aquesta base, la figura de l'administrador de finques cobra valor, perquè és plausible que en el passat,  hagi trobat sortida a enfrontaments semblants el plantejat. 

La mediació professional representa el tercer i últim esglaó.

c) Aquest procediment  té una taxa d'èxit propera al 80%: El Codi Civil Català consagra la mediació. 

Segona Part: l'Article 24 de la Constitució Espanyola estableix la "tutela judicial efectiva"

Quan les posicions estiguin molt enrocades caldrà recórrer a la justícia.

L'article 24 de la Constitució Espanyola prepara aquest camí. Diu així:

"1. Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals (...) sense que, pugui produir-se indefensió.

2. (...) En un judici és té dret a comptar amb:

- Jutge ordinari (...)

- Defensa 

- L'assistència lletrada

- Informació clara sobre l'acusació (...)

- L'execució, dins el termini i en la forma escaient, d'un procés públic amb totes les garanties

- A utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa,

- A no declarar contra si mateixos

- A no confessar-se culpables 

- A la presumpció d'innocència

(...)
 

 a) Quines són les costes processals?

 L'article 241 de la Llei D'enjudiciament Civil determina a quins conceptes fan referència les costes processals:

"1r Honoraris de la defensa i representació tècnica (...)

2n Inserció d'anuncis o edictes (...) 

3r Dipòsits necessaris per a la presentació de recursos

4t Drets de perits i altres abonaments (...) 

5è Còpies, certificacions, notes, testimoniatges i documents anàlegs (...) excepte els reclamats pel tribunal a registres i protocols públics (...)

6è Drets aranzelaris (...) per al desenvolupament del procés.

7è La taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional (...)

 b) Quines taxes no són costes processals?

 

• L'import de la taxa abonada en els processos d'execució de les hipoteques constituïdes per a l'adquisició d'habitatge habitual 
• Els altres processos d'execució derivats d'aquests préstecs o crèdits hipotecaris quan es dirigeixin contra el propi executat o contra els avaladors

Els titulars de crèdits derivats d'actuacions processals podran reclamar-los de la part o parts que hagin de satisfer-los sense esperar que el procés finalitzi (...).

 

 c) Qui ha de satisfer les costes processals?

Segons l'article 241 de la Llei d'Enjudiciament Civil, en principi, les costes processals han de ser sufragades per totes les parts. Ara bé, el jutge pot condemnar a la part contra la qual ha dictat sentència ferma a afrontar les costes en la seva totalitat.

.  

d) L'Assistència Jurídica pot ser gratuïta? 

Sí ho pot ser. Ara bé, només en els supòsits delimitats per la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta. Aquesta regulació desenvolupa l'article 119 de la Constitució Espanyola.

.    

Tercera Part: El cas específic de la defensa jurídica dels interessos de la CP

La CP no té personalitat jurídica pròpia, són les entitats titulars de propietats a la CP les que tenen personalitat jurídica. En el cas que ens ocupi, el primer a discernir és:

Quina és la natura de la despesa pel qual litiga la CP?

- Per saber quan estem davant d'una despesa general la clau és que es litigui per un interès general de la CP. Llavors es considera que tothom ha de sufragar la seva part dels costos de la demanda. En cas de no fer-ho, aquella persona (o persones) que no pagués, es beneficiaria del resultat positiu de la despesa sense contribuir-hi.

El segon interrogant és contra qui litiga la CP? 

a) Una persona física o jurídica externa a la CP

Per litigar contra un tercer la CP ha de votar i aprovar amb majoria simple la demanda. Llavors tots els copropietaris de la CP financen l'advocat. No en va, tots fan causa comuna contra un tercer. 

b) Una persona física o jurídica propietària a la mateixa CP

En aquest cas la doctrina jurídica és de sentit comú: ningú ha de contribuir a sostenir la demanda contra si mateix. Per a la persona enfrontada a la CP, aquestes despeses no tindran la consideració de "generals".

c) Que passa quan el tercer demandat és una persona jurídica que alhora forma part de la CP?

Imaginem la següent situació:

• Un empresari promotor és una persona física que encapçala una persona jurídica -l'empresa promotora-
• Aquesta empresa promotora ha fet obres a la CP
• El promotor, com a persona física, resideix a la mateixa CP que el vol demandar -arrel, de posem per cas, defectes a la construcció-

Llavors, la jurisprudència entén que la persona demandada sí ha de sufragar el cost.

La raó de la diferència de criteri jurisprudencial entre els epígrafs "b" i "c" és subtil l'expliquem:

• A l'epígraf c) en el moment de presentació de la demanda qui és denunciat és: persona física abans que jurídica.
• En canvi, a l'epígraf b), era una persona que només interactuava amb la CP com a propietària
•  A l'epígraf c), a més de persona propietària és també l'empresari titular de la promotora demandada per la CP. 

 

Epíleg: Els tres punts essencials sobre el pagament de costes processals 

• Les costes processals són imports que satisfan les despeses directament imputables al judici
• Excepte quan el jutge disposi el contrari, les han de pagar totes les parts que intervenen al judici
• La Constitució preveu l'Assistència Jurídica Gratuïta

Des del 2015 el nostre blog està en marxa:​ ja​​​​​​ té més de 300 articles! T'animes a trobar el teu preferit i, si ho desitges, compartir-lo?