Pot la comunitat de propietaris prohibir-me tenir mascota?

1. Tenir mascota, és una responsabilitat. Quantes n'hi ha a Espanya? 

Responem la pregunta inicial amb quatre dades al voltant dels animals domèstics :

a) A Espanya hi ha 29 milions de mascotes en total

b) D'aquestes quinze milions són gossos

c) En contrast, els infants menors de quinze anys només són 6,6 milions.

d) Durant la pandèmia la compra de mascotes va augmentar un 38%

Ateses les magnituds anteriors els nostres animals domèstics conviuen amb nosaltres a l'habitatge i, per extensió, a la comunitat de propietaris (en endavant CP). Evidentment, en moltes CP s'haurà plantejat la qüestió de la prohibició de mascotes que analitzarem d'ara en endavant.

2. Em pot prohibir la comunitat de propietaris on visc tenir mascota dins del meu habitatge?

Categòricament no. Ni el Codi Civil Català ni la Llei d'Arrendaments Urbans, prohibeixen la tinença de mascotes a l'interior de casa: formular aquesta limitació seria quelcom nul de ple dret. Aquesta nul·litat ha estat ratificada per diverses Audiències Provincials com la de Barcelona en sentència ferma del 26 de novembre de 2007.

És lògica aquesta direcció de la jurisprudència? Lògica i constitucional.

Descobrim-ne la raó: la decisió de prohibir les mascotes a l'interior dels habitatges entraria en col·lisió amb la inviolabilitat del domicili.

Aquesta inviolabilitat és reconeguda a l'article 18 de la Constitució espanyola- Filant més prim,  del dret a la propietat privada (article 33 de la Constitució espanyola) es desprenen les facultats d'ús i gaudi de l'habitatge -sempre que les activitats que s'hi desenvolupin no siguin molestes ni perjudicials pels altres veïns-.

 

3. Entenc doncs que no tinc cap mena de limitació legal a l'hora de tenir mascotes?

No, aquesta extensió unilateral i il·limitada del nostre dret subjectiu és improcedent.

Vegem-ho, en una CP hi ha uns elements privatius i altres comuns. Quan parlem dels segons ens referim a espais que compartim amb els altres veïns i copropietaris en ells, no podem entendre la nostra llibertat com absoluta aquesta consideració que, per les normes socials, és un comportament desitjable es codificat en normes pel Dret .

Aquesta limitació de la llibertat individual a les CP s'ha vehiculat en diverses sentències fermes com la del Tribunal Suprem de 4 de novembre de 1988 que faculta la Junta de propietaris per aprovar i incorporar, sempre amb el quòrum requerit, una disposició vinculant al Reglament Intern de la Comunitat que limiti l'ús d'elements comuns per part de les mascotes o, insti a adoptar normes, com, per exemple, que els nostres animals domèstics portin un collar - sempre un de no ofegant- mentre transiten per la comunitat.

 

4. Conclusió: l'aplicació justa del Dret consisteix a equilibrar les nostres llibertats respectives

Com en tantes ocasions hem subratllat el Dret és un equilibri entre la llibertat individual i la col·lectiva. Creiem, que amb l'ajuda de @sepineditorial ho hem explicat clarament en el pla teòric.

A la pràctica hi ha casuístiques específiques de cada CP que van més enllà per solucionar-les pots comptar amb l'assessorament expert dels nostres administradors.

Obre la porta a gaudir amb el teu animal domèstic sense destorbar ningú.