Introducció: el Raval o quan el nom parla de la funció

Avui passejarem pel Raval, enclavat, des del segle XVIII, entre el: port, les Rondes de Sant Pau i Sant Antoni, així com, el carrer Pelai i les Rambles.

Parlar d'aquest barri és fer-ho de les Rambles esclar però no només. Com veurem, en una mida equivalent a dues vegades i mitja la Ciutat del Vaticà, el Raval té molts atractius.  

 "Raval" significa: "barri situat als afores d'una població que allotja activitats econòmiques que necessiten molta mà d'obra". Des d'una perspectiva mundial, els ravals sorgeixen en totes aquelles ciutats on es combinen: deficient planificació urbanística i gran pressió demogràfica, és a dir, són densament poblats. 

Com és el Raval des del punt de vista socioeconòmic? A continuació l'Ajuntament de Barcelona ens respon amb tres dades oficials:

• El 56% de la població és d'origen estranger (a Barcelona la mitja de ciutadans forans és del 20%).
• La densitat de població és de 43.370 habitants per kilòmetre quadrat. Quasi el triple dels 15.992 de la mitjana de la ciutat.
• La renda disponible per llar, el 2019, era de 0,55 (corresponent 1 a la mitjana barcelonina). La inequitat és font de problemes socials i, per tant, un repte de ciutat.

Primera Part: les quatre fortaleses del Raval del segle XXI!  

1. Ser cèntric i incloure les Rambles: en no existir ja muralles a Barcelona, el Raval és al centre neuràlgic de la ciutat a prop de la platja, per això, compta amb les Rambles de Barcelona -no s'han de confondre amb la Rambla del Raval-.
2. Haver eliminat manufactures contaminants: tampoc hi ha fums ni components volàtils contaminants (almenys, no n'hi ha procedents del sector secundari).
3. Ser la seu permanent del 30% de l'oferta cultural de Barcelona:  des dels anys vuitanta del segle XX, al barri s'hi han establert museus i centres de creació cultural. Tot i aquest gran augment d'atractius vinculats a l'art, el cert és que el 1847 el Gran Teatre del Liceu ja hi era -parlarem d'ell en tractar els monuments-.

Museus:

•  Museu Picasso: el 2022 va ser l'equipament cultural municipal més freqüentat de la ciutat amb 794.800 visitants, superant el Born Centre Cultural 728.800 i el CaixaForum 518.809.
•  Museu d'Art Contemporani (MACBA): un altre emblema rodejat d'una plaça plena de patinadors i, és que, l'urbanisme modern  és amigable pels vianants.
•  Museu d'Història de la Ciutat (MUHBA): conèixer el nostre passat ens parla del paper capdavanter de Barcelona a Catalunya, de la seva tardana obertura al mar i de la seva profunda tradició europea.
•  Centre Cultura Contemporània de Barcelona CCCB: l'art contemporani és un vector important de l'oferta cultural ubicada al Raval.
•  Museu Marítim: no és dels més visitats, però és el que més clarament mostra la unió de la ciutat amb la Mediterrània.

Equipaments de creació cultural: 

• Centre Arts Santa Mònica: l'Arts Santa Mònica permet observar i, fins i tot, participar en el procés de creació espurnejant de diverses arts escèniques.
• Taller de músics del Raval: és la seva pedrera d'artistes. El taller, creat per Lluís Cabrera, és un espai amb vocació internacional, on, tanmateix, hi han col·laborat artistes locals com: Enrique i Estrella Morente o Tete Montoliu i n'han sorgit d'altres com ara, Sílvia Pérez Cruz  
• Filmoteca del Raval: t'agrada el cinema? Aquest és el lloc que millor preserva la memòria fílmica de la ciutat.
• Biblioteca de Catalunya: com a Feliu recordem cada Sant Jordi, els llibres són un tresor, aquí tens una biblioteca amb molt fons i col·leccions que continua fent adquisicions.

4. Esdevenir el 'melting pot' barceloní: aquest concepte anglosaxó es defineix com "indret on coincideixen ciutadans amb múltiples: nacionalitats, cultures, diferent religió amb els autòctons". 

Aquest fet, accelerat a partir de 1995, enriqueix el nostre passeig i, a mica que siguem persones curioses, el paladar. Els forans més nombrosos al Raval són nacionals de: Pakistan, Filipines i Bangladesh... "l'autèntic potencial de qualsevol barri són els seus ciutadans".

Segona part: l'urbanisme i els monuments que atorguen singularitat al Raval

La Rambla del Raval amb els seus 317 metres vertebra el barri perquè uneix el carrer de l'Hospital i el de Sant Pau . Aquest projecte que s'origina al segle XIX i és aprovat el 1955. No obstant això, no s'inaugurà fins el 21 de setembre de l'any 2000. Aquest és un passeig molt més recollit que les Rambles de Barcelona.

Pel que fa als monuments, a les Rambles n'hi ha tres coneguts mundialment i, almenys dos d'interès local.

Edificis coneguts arreu del món:

1. El Palau Güell: per ser Patrimoni Mundial de la Humanitat l'anomenem primer. És un edifici amb el singular segell d'Antoni Gaudí que va ser completat el 1890 per encàrrec del seu mecenes, Eusebi Güell.
2. El Gran Teatre del Liceu: és el temple de la lírica Barceloní -i un dels millors del món- va ser inaugurat el 1847 i tornat a inaugurar l'octubre de 1999 -després de l'incendi de 1994-, té 2.292 localitats, una profunditat de trenta-tres metres i una alçada de vint.
3. El mercat de la Boqueria: baixant per les Rambles ens topem amb aquesta construcció, coberta de metall i vidre, des de l'any 1914. No ens confonguem, però, el mercat té molta més història. Així, existeix des del 1200 si bé, els primers documents conservats que en donen fé, són del 1727. Aquest edifici neoclàssic s'emplaça al seu lloc actual des del 1835. 

Edificis d'interès local:

1. El Monestir de Sant Pau del Camp: sembla que és del segle X (per la data de la làpida de Guifrè II) això ens indica que abans del barri modern els camps del que seria, a partir del segle XVIII el Raval, eren de l'església, ara bé, la seva restauració és del 1906 (val a dir que la Setmana Tràgica de 1909 junt amb la guerra civil va comportar la crema de molts edificis religiosos).
2. Les Reials Drassanes: és un monument militar que fa palesa la posició estratègica del Barcelona al sud d'Europa.

Esperem haver-te animat a revisitar, o a descobrir per primer cop el Raval.