Manteniment i responsabilitats legals pel que fa a la qualitat de l'aïgua als edificis

Tot edifici es degrada: cal fer-hi inspeccions periòdiques

Tothom entén que un edifici no és un ésser viu. Ara bé, els seus sistemes si són vius perquè amb els anys i l'ús es degraden. Per això, el legislador obliga a realitzar-hi entre altres exàmens: la Inspecció Tècnica de l'edifici (més coneguda com a ITE), la supervisió de l'estat de tot el relacionat amb el gas o la comprovació de l'estat de la instal·lació elèctrica. 

Avui torna al blog el nostre preuat col·laborador @domusserveis per parlar-nos de la xarxa d'abastiment d'aigua.

Tres preguntes clau sobre el subministrament d'aigua:

1. És màgia que brolli aquesta substància quan accionem l'aixeta?

Als Estats desenvolupats ho sembla, però, abans de ser apta pel consum humà l'aigua supera tres fases successives: captació, potabilització i distribució.  

2. Qui té, i fins a on, la responsabilitat del manteniment de les canonades per on passa l'aigua que consumirem quan accionem l'aixeta?

La infraestructura que permet l’abastiment d'aigua forma un tot. Ara bé, aquest tot es divideix en la part pública i la privada, amb “fronteres” que s'acostumen a desconèixer. Per complir la normativa cal establir els límits precisos de les responsabilitats.

La xarxa d’aigua, és constituïda per canonades urbanes que creen anelles que travessen barris sencers. Tothom s'ha fixat, però, en unes tapes a l’entrada de cada edifici, on posa: “aigua potable”. Allà dins hi tenim la clau de tall que “separa” els edificis privats de la xarxa pública.

D’aquesta clau, fins a la bateria de comptadors, situada a la cambra d’aigües de l’edifici, tenim una canonada soterrada de la qual desconeixem el seu estat extern i intern, als efectes de corrosió i material amb què es va construir. Aquesta canonada s'anomena escomesa i arriba a la bateria de comptadors. De la bateria de comptadors  surten els tubs de subministrament de caràcter privat cap a cada habitatge, compostos de materials diversos, que de vegades veiem i d’altres no, ja que es troben “encaixonats” dins les parets o patis.

En tot el recorregut, des de l’arqueta de davant l’edifici, fins a l’aixeta de casa, hi passen coses i són de la nostra absoluta responsabilitat, tant comunitària com individual.

3. Qui s'ocupa de la qualitat d'aquest líquid vital? 

Per contestar amb rigor ho hem de fer des de tres punts de vista. 

a) Salut:

La responsable de vetllar per ella és L’Agència de Salut Pública, en l'apartat que t'enllacem aquí ens posa en antecedents sobre la necessitat d’una observança estricta de la llei, de la qual n’aportem un petit extracte:

"El control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor a Barcelona

El Reial Decret 140/2003 estableix el control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor com una competència municipal. Al municipi de Barcelona aquesta competència la desenvolupa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Tant d’ofici, com fruit d’una sol·licitud o denúncia, els inspectors de l’ASPB, degudament identificats, prenen mostres d’aigua a diferents aixetes dels ciutadans de Barcelona. Els paràmetres de control són els que queden establerts a l’article 20 del RD 140/2003:

- Amoni

- Bacteris coliformes i Escherichia coli (E. coli)

- Clor lliure residual

- Conductivitat

- Metalls: coure, crom, níquel, ferro i plom

- Gust, olor, color, terbolesa.

- pH

Si sospiteu que qualsevol de les problemàtiques explicades pot afectar la qualitat de l’aigua al vostre domicili o simplement voleu comprovar la seva qualitat, podeu sol·licitar una anàlisi gratuïta a l’ASPB. La sol·licitud la podeu trobar a la pàgina web de l’Agència, en aquest enllaç pots accedir-hi, o anar al Registre oficial de l’ASPB (Plaça Lesseps 1)."

Així doncs la qualitat de l’aigua potable es controlada des del punt de tractament, fins a l’entrada de l’escomesa als edificis (dit planerament, fins a la tapa de ferro al carrer, davant les portes de l’edifici) i per tant, a partir d’aquí la responsabilitat recau en la Comunitat de Propietaris i els individus que hi resideixen. En aquest sentit, és crucial puntualitzar que, si bé és cert que tant la Comunitat com els seus residents poden demanar l'anàlisi de totes les sortides d'aigua el més lògic és el següent:

a) Que la comunitat, un cop la junta de propietaris ho aprova, analitzi només les sortides d'aigua situades en elements comuns, com ara, el sistema per regar el jardí.

b) Que els residents a la comunitat analitzin els elements privatius, com ara, les aixetes de casa.   

b) Responsabilitat:

D’acord amb l’exposició del punt 1 i la llei basada en el Reial Decret 140/2003, hem de vetllar per les nostres instal·lacions, per tal d’assegurar la mateixa qualitat de l’aigua que ens ha estat tractada i transportada per la Companyia, fins al nostre punt de subministrament (és a dir, fins l'escomesa).  

En primer lloc, aconsellem revisar quines són les cobertures de la nostra Pòlissa d’assegurances comunitàries amb l’agent i l'administrador de finques de l’edifici.

En segon lloc, recomanem una auditoria tècnica de totes les canonades, fins a cada habitatge, en tot el recorregut: el tram fins a comptadors i des dels comptadors fins a les aixetes.

Cal fer aquesta auditoria de les canonades detallant:

- El tipus de material 

- L'estat del material

- Els riscos i durabilitat del material

- La qualitat de l’aigua (cal fer-ne una anàlisi cada 5 anys) 

- Possibles afectacions a la salut

Amb aquest document tècnic emès per una empresa responsable i un tècnic certificat que en formi part, tindrem un full de ruta per a possibles millores, previsió d’inversions o si més no el coneixement a nivell salut i responsabilitats que això ens pugui comportar.

c) Cobertura asseguradora i eventual reparació de sinistres

És evident que un sinistre provocat per manca de manteniment, serà susceptible de no tenir cobertura per part de les Assegurances. Cal tenir present que un mal servei provocarà que la maquinària i les aixetes envelleixin de forma indesitjable i tinguin menys durabilitat de la prevista.

Sovint un exemple il·lustratiu ajuda a entendre tot plegat molt millor:

Si la pressió de les canonades augmenta per un escanyament provocat per calcificacions a les seves parets, la velocitat m/s serà major i en certs aparells de tractament de l’aigua ens provocarà un major consum de combustible o kWh.

Conclusió

Les companyies subministradores són les úniques que tenen la capacitat tecnològica i econòmica per: captar, potabilitzar i distribuir. Partint d'aquesta realitat hem buscat empoderar usuaris individuals i comunitats de propietaris. 

Des de Domus Serveis i Finques Feliu lluitem per aconseguir una societat més informada.