Influeixen els estats d'ànim en l'augment del risc d'accident domèstic?
Amb aquest text pretenem que, de manera autònoma, puguis lluitar contra el risc. Per això et proporcionem eines pràctiques com l'exercici de l'apèndix c) del tercer apartat.
1. Introducció: la "bona vida" i el lligam de Finques Feliu amb aquest concepte
El concepte de "bona vida" en paraules del filòsof alemany Hartmut Rosa significa: "sentir-se vius i bé, connectats d'una manera receptiva amb nosaltres mateixos, amb la naturalesa, el treball, la nostra família, etc".
A Finques Feliu comercialitzem immobles com aquest al carrer Muntaner. Aspirem a fer la nostra feina amb "ànima"!
Això requereix comprendre que no estem, venent o llogant un producte immobiliari "més". No, pel client/a, estem parlant del "seu domicili". Per això reivindiquem el nostre lligam amb la teva realització de la "bona vida".
2. Els factors psico-socials: acceleradors d'accidents
Si hom creu que els accidents són totalment fortuïts suggerir una relació entre estat d'ànim i accidents, com fa el títol del text, no té cap mena de sentit. En canvi, si afirmem que qui porta una bona vida, en el sentit emprat per Hartmut Rosa, té menys risc de patir accidents això, probablement, et sembli molt més plausible. La raó és senzilla: la pregunta que titula aquest text és poc abordada fora de la psicologia.
Com veurem, els anomenats factors psico-socials augmenten el risc d'accident.Què entenem per factor psico-social? Són aquells que desencadenen reaccions adverses a la nostra ment. Per exemple: estrès, càrrega mental, fatiga mental o irritabilitat.
De la mateixa manera, haver adoptat decisions meditades a escala individual o col·lectiva ajuda a protegir la nostra salut i la de les altres persones.
3. Rebaixar el risc d'accident: lluita constant i possible
a) Abans de creuar el llindar de casa: la importància de la cohesió veïnal
Proposem una pregunta: és la nostra llar el primer lloc on entrem des del carrer? Depèn. En un edifici d'habitatges urbà la resposta és no, en canvi, en una casa de planta i pis rural la contestació serà afirmativa.
Una immensa majoria d'edificis d'habitatges són de propietat horitzontal. És a dir, en ells conviuen alguns elements comuns, "co-propietat" de tot/a propietari/a, la zona comunitaria o el passadís d'entrada, amb altres de privatius com són les nostres llars.
El fet que la propietat horitzontal sigui majoritària importa molt a l'hora de prevenir accidents perquè obliga a que la prevenció de desgràcies impliqui cuidar la convivència a la Comunitat de Propietaris/es.
Amb aquest objectiu cal posar molta cura en "construir comunitat", és a dir, a conèixer i cohesionar les persones que viuen al nostre edifici suposa fer un gran pas vers la nostra seguretat física.
Et costa veure el vincle entre cohesió social i seguretat física? Amb un exemple pràctic es veu molt millor.
L'any 2020 Finques Feliu signà un article al blog de Prevent, on explicàvem com demanar una reforma a la Comunitat de Propietaris orientada a millorar-ne l'accessibilitat.
La petició de reformes assenyalada serà més senzilla quan els copropietaris es coneguin, o tinguin un mínim d'empatia. Desafortunadament, no sempre ens posem a la pell dels altres. En aquestes ocasions són, per una banda, la capacitat de fer d'àrbitre de l'administrador/a de finques i, de l'altra, l'aplicació coercitiva de la llei (en fer obligatòria una reforma d'accessibilitat). Els dos factors anomenats poden desbloquejar la situació.
En el mateix sentit, en una comunitat cohesionada és molt més possible que tothom respecti els avisos que s'hi pengen. No som ingenus/es el problema no desapareixerà quasi mai, però disminueix i, en tot cas, la seguretat física és un àmbit on cooperar sempre és el camí.
A continuació posem dos exemples petites actuacions, que, val a dir-ho, representen grans canvis d'actitud social, poden disminuir bastant el risc d'accident:
- A l'entrada del carrer hi havia un esglaó. Des de fa un temps la Comunitat de Propietaris va acordar la construcció d'una rampa que salva el desnivell.
- Els treballadors/es de la neteja ara estan conscienciats que sempre han de posar una indicació que digui "perill: terra moll" (com a la foto que il·lustra aquest text).
b) Superat el llindar de casa: els accidents a la llar
Quan tanquem la porta l'autoconeixement individual adopta molta més rellevància que el factor col·lectiu.
Serà gràcies a la suma de l'autoconeixement racional i l'observació del nostre entorn la que ens permetrà establir dues estratègies paral·leles:
c) Exercici pràctic real: detecció i erradicació de riscs
- Identificació dels perills a casa
- Solució dels perills detectats al primer punt
A continuació et posem un exemple:
Perill identificat a casa: poca il·luminació d'un passadís interior.
Solució a adoptar: comprar una bombeta de tipus led per il·luminar el tram identificat com a fosc, és a dir, com a perillós.
Som-hi ara et toca! T'animem a fer l'exercici adaptat a com és casa teva.
3. Epíleg: viure és un risc
Per desgràcia hi ha sinistres on, més enllà d'estar entrenats per afrontar-los, com a éssers humans individuals podem fer poc més que fugir quan es desencadenen.
Per això volem acabar el nostre text alertant, en general, de la vulnerabilitat inherent de ser humà i, en concret, posant el focus en les mesures a adoptar enfront d'un incendi.
Tenim bones notícies: ja el 2016 explicàvem les mesures a prendre davant un incendi consumat i el 2018, en un article bessó, tractàvem: tot el que has de saber sobre l'evacuació d'edificis.
Comparteix aquest text i regala així molta més seguretat a familiars i amics.