Els sistemes passius de conservació i eficiència energètica

Josep Maria Mas de Domus Serveis torna al blog de Feliu per parlar-nos d'eficiència energètica i sistemes passius de conservació.

Fa mesos que els titulars se'ls endú l'energia.

D'una banda, per l'alt preu de la llum de l'altra, per la incertesa després del tall del gasoducte entre Algèria i el Marroc que ha despertat la inquietud de si arribarà prou gas algerià aquest hivern per la connexió encara operativa entre el desert algerià i Andalusia.

En aquest text anem més al fons de la qüestió energètica en plantejar-nos una pregunta: la manera actual de consumir electricitat i gas és la més convenient?

El primer que dic als meus clients sobre com limitar les elevades factures energètiques actuals és el següent:

Tot euro que vulguis estalviar en energia s’ha d’invertir a mitjà i llarg termini en els sistemes passius de la llar”.

L’estàndar Passivhaus es va dissenyar com una fórmula de sostenibilitat i eficiència a la llar que s’aconsegueix amb una construcció especialitzada aconseguint la total estanquitat de l'envolvent interior, sense perjudicar la qualitat de l’aire, la llum i el confort. 

Així, en dissenyar cal posar l'accent en les renovacions de l’aire per higienitzar l’ambient, i paral·lelament procurar d’elements mecànics de tractament de l’aire que netegen sense perdre la calor interior en intercanviar-la amb l’aire nou de l’exterior.

De quins principis partim?

- Orientar les obertures i les estances cal tenir en compte els punts cardinals perquè elements exteriors com el sol ens ajudin “passivament” a la conservació energètica.

- Aplicar els materials no transmissibles en façanes, cobertes i paviments, per eliminar les incidències de la sonoritat i de la temperatura, són uns exemples de com aquest estàndard subratlla el concepte de la conservació de l’energia.

Exemples de protecció de l’energia:

OBERTURES A LA FAÇANA

• Els tancaments i envidraments són el principal punt de fuita energètica d’una llar. Haurem de fer algunes consideracions sobre el seu estat de conservació i funcionalitat i si ens cal invertir-hi per amortitzar-ho ràpidament en energia.
• Protectors solars exteriors o vegetació natural que ens aporti frescor a l'estiu i aixoplugament a l'hivern.
• Cortines interiors de parament de les inèrcies tèrmiques (fred o calor) amb materials tècnics i d’estètica acurada, així com mecanismes automàtics i sensors de tancament de persianes en condicions climatològiques adverses.
• Envidrament adequat, gruixos de les làmines, càmera d’aire o gasos tècnics, filtres solars o de radiacions, transmissibilitat tèrmica.
• Estanquitat a mesura que passi el temps. Manteniment de les juntes i comprovacions de fuites d’aire interior-exterior o ponts tèrmics.
• Material amb el qual està feta (Metall, Alumini, PVC, Fusta). Observeu que he posat un degradat de més a menys transmissibilitat tèrmica en els materials.

Amb una càmera tèrmica es poden observar les diferències de temperatures en aquests punts que són els principals causants de la pèrdua d’energia i per tant, al meu entendre, un punt on invertir els diners.

A DOMUS serveis dissenyen instal·lacions i instal·len maquinària de climatització. Per això, potser veieu un contrasentit “recomanar” tancaments de la llar, però cal entendre al client i servir-lo.

TRACTAMENT DE PARETS I SOSTRES
 

• Depenent de si la nostra llar està exposada a un vent o a quatre vents (entenent com a “vent” la part de la façana exterior del nostre habitatge, exposada a la climatologia i afectacions tèrmiques exteriors), haurem de valorar la viabilitat d’una opció o d’altre.
• En les reformes integrals podrem invertir-hi en major o menor mesura i en altres casos, podrem valorar la nostra compra d’habitatge nou, tenint en consideració aquests factors.
• Així mateix amb els sostres, cobertes i alçades de la planta.
• A cada alçada tindrem una afectació diferent, els materials amb els quals protegim els nostres interiors i conservació energètica seran diferents.
• Per això la figura de l'assessor energètic en els processos de decisió, siguin de compra, reforma o d’instal·lacions, és vital i obligada pràcticament avui en dia. En tots els casos ens trobarem amb la necessitat de climatitzar i fer confortable la nostra llar. Llavors ens caldrà valorar quina decisió econòmica i mediambiental ens convé més.

En aquest sentit es recomanable apostar per:

Trasdossats interiors de plaques de cartró-guix, aïllaments tèrmics i acústics que ens permetin proteccions mesurades, calculades a les característiques de demanda i ús de l’habitatge.

Elevació de Paviments flotants lleugers amb formació de càmera d’aire en els Terrats i cobertes dels edificis, per generar una protecció dels elements constructius originals de ceràmiques o petris, per tal de “trencar” la continuïtat i ponts tèrmics que emmagazetmats durant el dia i amb el contrast de la nit els envelleixen alhora que provoquen els efectes de transmissibilitat entre l'exterior i l'interior sense la tècnica ancestral que si entenia com funcionava aquest mecanisme de “càrrega i descàrrega” energètica natural.

Aplacats i revestiments de façanes amb nous sistemes lleugers de materials molt tècnics amb unes característiques i qualitats a la impermeabilització, aïllament i estètica totalment contrastats i de gran eficiència i relació econòmica-resultat.

HÀBITS A LA LLAR

Recordo la meva infantesa, com a casa, la meva àvia a l’hivern portava una bata i jersei per anar per dins de casa, com s’escalfava l’interior del llit amb un braser i com únicament s’obrien les finestres als matins per ventilar… Així com a l’estiu, les corrents d’aire i la “tarda a la fresca” del carrer eren habituals.

Alguns dels bons hàbits de llavors que hauríem de tenir en compte per combatre els mals hàbits d'avui:

• Atemperar sectorizadament la llar i tancar manualment o automàticament la demanda de consum en les zones de l’habitatge quan no fem ús.
• Abaixar o apujar les persianes a partir de certes condicions exteriors
• Procurar-nos sistemes de llum confortable,així com, dissenys interiors i colors que ens facin agradable “tancar-nos” dins de casa, posar-nos roba d’abric confortable 
• Modificar els hàbits de menjars a les èpoques estiu i hivern, conservar la nostra pròpia energia interior del cos, graduar els sistemes d’escalfament d’aigua calenta sanitària i protegir els espais de bany de forma especial…
• En definitiva, el camí és la frugalitat energètica i ser conscients per canviar els nostres mals hàbits.

Benvinguts al segle del coneixement energètic!

En aquest article, en cap moment he parlat de màquines o estalvis en lletres energètiques o kilowats. Cal ser accessibles a tothom tot mantenint unes condicions de vida i usabilitat dels nostres habitatges respectuoses amb la nostra butxaca i el medi ambient del qual tots/es formem part.

Josep Maria Mas, CEO de DOMUS energia