Des de Finques Feliu et desitgem un bon Nadal i un Pròsper 2022

1. Introducció: Es pot desitjar un Pròsper any nou sense calendari? Quines dues característiques diferencien als diferents calendaris?

No, perquè els calendaris es necessiten per a mesurar el temps perquè indiquen la successió de: dies, setmanes, mesos, estacions i anys. 

Les diferents festivitats, com ara Nadal, estructuren el calendari i són una ocasió per a socialitzar.  En aquest sentit, el cas Maia és particularment interessant: a més del calendari per a comptar l'any hi ha un segon només per a festes de 260 dies de durada.

Hi ha dues grans diferències entre els diversos calendaris:

a) El seu grau de precisió:

Cal tenir clar que per a no perdre la seva exactitud tot calendari ha de fer ajustos. Ara bé, mentre el Quechua o l'Hindú són molt exactes l'Hebreu no ho és tant.    

b) Quin astre els regeix:

El sol: en el Gregorià (Occidental) o l'Ortodox  

La lluna: en l'islàmic, el maori o el dels nadius nord-americans. 

Tots dos astres (la lluna i el sol): l'hebreu, el quechua, el xinès i l'hindú.

2. Descobreix onze calendaris dels cinc continents

Conèixer diferents cultures sempre ens enriqueix i ens regala humilitat.

- Gregorià (zona d'origen: Europa Occidental, encara que avui és acceptat mundialment): Originat a Espanya en 1582, contràriament al que avui dóna a entendre la seva acceptació com a calendari de referència la seva adopció va ser lenta. Així, un Imperi nascut a Europa Occidental com el britànic no l'adoptaria fins a 1752.  S'estructura en dotze mesos, d'entre 28 i 31 dies i quatre estacions en què es divideix l'any. 

- Musulmà (zona d'origen: Península Aràbiga, encara que atès que l'islam té més de 1.500 milions de fidels avui és global): Es basa en cicles lunars de trenta anys (360 llunacions). Els 30 anys del cicle es divideixen en dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies.

- Hebreu (zona d'origen; Israel/Judea): Aquest calendari es basa en un complex algoritme, que permet predir les dates aproximades de la lluna nova i, d'aquesta manera, establir les diferents estacions de l'any, basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, l'any pot variar entre 353 i 385 dies. 

 - Cristià Ortodox (zones d'origen: Europa Oriental, i part d'Àfrica): molt marcat per les festivitats, fixes i mòbils, combina el calendari Julià i el Gregorià -el nostre 24 de desembre es correspon amb el 6 de gener a l'Església russa-.

- Etíop -derivat de l'egipci- (zona: Àfrica) comença l'any el 29 d'agost o el 30 d'agost del calendari Julià. Com difereixen quant a la determinació de la data de l'Anunciació de Jesús, existeix una diferència d'entre set a vuit anys entre els calendaris etíop i gregorià.

- Xinès (Zona: Subcontinent Xinès): els mesos són lunars, és a dir que el primer dia és el de la lluna nova i el dia 15, el de lluna plena; com en un any solar hi ha dotze mesos lunars i a més una desena de dies, s'intercalen set mesos afegits al llarg de dinou anys, per a fer-ho concordar amb el calendari solar.

- Hindú (calendari unificat des del 1957, zona d'origen: Subcontinent indi): L'any hindú està dividit en sis estacions, una estació cada dos mesos: Vesanta (primavera), Grichma (estiu), Varea (pluges), Sarad (tardor), Hemanta (hivern) i Sisiva (fresc). L'any està compost per 365 dies, 6 hores, 12 minuts, 36 segons i 56 centèsimes. El dia dura exactament 24 hores.

- Matariki (zona d'origen: Nova Zelanda): "Matariki" és el nom Maori de les estrelles també conegudes com el cúmul estel·lar de Plèiades en la constel·lació Taure. Les celebracions comencen el dia de la primera lluna nova després de l'augment del cúmul estel·lar. Per primera vegada serà festiu nacional a Nova Zelanda el 24 de juny de 2022. 

- Inuit (zona d'origen: Àrtic): amb dotze mesos l'abril és el temps de l'any nou. Els mesos es marquen en els quatre costats d'una vara, una per cada any, així mostren un calendari de quatre anys. En les llars els pengen subjectes d'una corda.

Calendari dels nadius nord-americans (zona d'origen: Amèrica del Nord):  cada 13 llunes començava el cicle de les estacions. Aquest 'cercle màgic' que tenien abastava a tot el planeta. Aquesta roda es representa amb els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest), els quatre elements (foc, aire, terra i aigua); les quatre estacions i finalment, un color d'identificació i un animal.

Els tres Calendaris Quechua (zona Amèrica del sud): Primer un lunar que començava en juny (Samaña), iniciant cada mes amb l'aparició de la lluna nova. Després un altre solar amb quatre etapes de tres mesos cadascun:

Inti  Raymi: Solstici d'hivern.
Qoya Raymi: Equinocci de primavera.
Cápac Raymi: Solstici d'estiu.
Paukar Raymi: Equinocci de tardor.

Comprèn 13 mesos, de 28 dies cadascun, totalitzant 364 dies, agregant el dia 365 com la celebració del Inti Raymi.

Finalment, un calendari agrícola es troba estretament vinculat a les estacions climàtiques:

Jurypacha: De maig a agost

Wayrapacha: D'agost a novembre. Correspon als mesos ventosos.

Jallupacha: De novembre a febrer. És el període de pluges.

Llamp’a upacha: De febrer per a acabar al maig. Indica moment de calor i altes temperatures

3. Existeix realment el temps?

Com acabem de veure els calendaris van lligats a la cosmovisió de cada cultura. Més enllà d'això, el pas del temps produeix diferents sensacions en cada etapa vital. 

Arribats a aquest punt, deixem en l'aire una pregunta fascinant entre la filosofia, la teologia i la física quàntica: Existeix realment el temps?

A Finques Feliu ens encanta: aprendre i intentar ser originals. 

4. L'hora dels desitjos sincers i nobles:

Des de Finques Feliu et desitgem Bon Nadal i un Pròsper 2022 per a tu i els teus familiars i amics/es. Nosaltres creiem fermament que: clients, proveïdors, l'equip Feliu i la nostra comunitat en Xarxes Socials formem part d'un mateix viatge i volem que aquest ens faci millors persones. L'any 2022 tenim molta feina que fer, ganes de progressar i volem contagiar-te aquest esperit.

No volem acabar aquest text sense recordar que expressar què sentim i recordar a qui el passa malament ens completa com a éssers humans.

Fonts de l'article: Wikipedia, Univision, https://www.employment.govt.nz/about/news-and-updates/matariki-public-holiday-a-time-for-remembering-celebrating/ i https://www.escolares.net/historia-de-peru/calendario-astronomico-inca-y-quechua/