Com disminuir el soroll a casa i evitar que els veïns pateixin el nostre
Aquest 2025 Finques Feliu renova el compromís de servei amb tu. Des d'aquest blog continuarem brindant-te solucions davant:
Apostes per un món on la bellesa del so harmonic predomini sobre els malestars i dolències que causen els diferents nivells de contaminació acústica? Ets dels nostres!.
Introducció: És la contaminació acústica una molèstia o una amenaça per la salut humana? Quin és el nivell on el so no és soroll excessiu?
La contaminació acústica no és una molèstia, sinò una amenaça per la salut pública. A Espanya, d'acord amb estudis de diferents fonts públiques i privades afecta entre el 20 i el 30% de la població.
Aquesta pol·lució, com la de tipus ambiental, augmenta el risc de patir des de sintòmes lleus fins a malalties. Ordenem aquestes reaccions del cos davant el soroll excessiu de menys a més greu:
irritabilitat, transtorns del son, estrés, reducció del rendiment laboral i personal, perdua auditiva, problemes cardiovasculars, ingressos hospitalaris i, en casos extrems, la mort.
Hi ha incontables situacions quotidianes on sons de diversa intensitat són presents. A continuació citem una desena de sons i et contestem quants els decibèls hi corresponen1.
Sons per sota nivell nociu per la salut:
a) Onatge suau: 30 decibèls
b) Conversa normal: 50 decibèls.
c) Oficina gran en horari laboral: 60 decibèls.
Sons nocius per la salut en cas que hi estiguis exposat de forma regular o un cop durant més de tres hores:
a) Discussió cridant -de les que poden afectar la teva tranquil·litat a casa-: 70 decibèls
b) Tràfic intens en ciutat: 70 decibèls.
c) Timbre: 80 decibèls
d) Excavadora en marxa a 3 metres de distància: 94 decibèls
e) Concert de rock: 100 decibèls.
Sons superiors als 120 decibèls el "dintell del dolor":
a) Avió: 150 decibèls
b) Coet: 180 decibèls
1: Tots els exemples menys el de l'excavadora provenen de la web https://www.dbelectronics.es/intensidad-del-sonido-en-decibelios/
Primera part: Quin és el marc jurídic vigent per protegir el ciutadà contra la contaminació acústica? I el dret privat què diu d'aquesta problemàtica?
Els diferents nivells de govern, amb el desplegament de l'Estat Autonòmic han pogut fer lleis i ordenances contra la contaminació acústica.
1.1 La Constitució Espanyola iel principi rector de la salut
La Carta Magna salvaguarda dos drets que, a priori, protegirien contra sons superiors a 65 decibèls:
- El dret a la intimitat
- El dret a la salut pública.
Probablement, quan pensem en soroll excessiu i vulneració de drets, el primer que ens ve al cap és que pertorba la nostra intimitat al domicili.
Doncs bé, l'artícle 18, sobre la protecció de la intimitat, no permet lluitar contra la contaminació acústica. La raó és que protegeix la intimitat però, només des de l'angle de la violació del domicili per part de persones físiques, no quan la intimitat es veu alterada per les ones del so.
L'artícle 43, sobre la protecció del Dret a la salut, és el que posa els fonaments necessaris perque el legislador de qualsevol dels nivells de govern pugui desenvolupar les proteccions pertinents concretament s'hi estableix: la "competència dels poders públics per tutelar la salut pública a travès de mesures preventives (...)".
1.2 La Generalitat de Catalunya: Llei 16/2002 de Protecció Contra la Contaminació Acústica
El Govern mitjançant aquesta llei va establir un règim d’intervenció administrativa aplicable a tot el territori de Catalunya.
La llei 16/2002 contra la contaminació acústica només reserva a la Generalitat les sancions vinculades als annexos del text legal. Bàsicament el que el Govern fa és reconèixer una realitat evident: la contaminació acústica només pot ser regulada des de la proximitat perquè ni els sorolls d'un habitatge de Girona no es senten a Plaça de Sant Jaume ni és efcient que la Generalitat desplegui inspectors a cada localitat ni tampoc els bèns inmobles es poden desplaçar a coll i bé pel territori català, per tant, és bàsicament una legislació de cessió als nivells supramunicipal i sobretot municipal la potestat reguladora sobre .
La cessió es concreta a l'artícle 14 apartat 1:
1. "La regulació de les activitats i les relacions de veïnatge corresponen als ajuntaments, d’acord amb el que disposa l’article 21 d’aquesta Llei".
Article 21 apartat 1 explícita les funcions dels nivells supramunicipal i municipal:
"Correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals (...) elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions."
Per tant, conèixer la normativa concreta de la localitat on vius és el realment trascendental. Si hi penses es normal que sigui així, el que tractem és la contaminació acústica en immobles, que com indica la paraula no pots desplaçar pel territori català i entre veïns que, per definició és una relació de proximitat que només pot regular el govern municipal.
Quan ets una persona propietari d'un immoble són els municipis a travès del seu Ajuntament els qui establiran límits concrets al soroll i els relacionaran amb franges horàries .
Sí, el dret privat també s'ócupa d'aquesta problemàtica. Així, a l'article 553.40.1 del Codi Civil Català, tot i no fer referència inequívoca a la contaminació acústica, enuncia: "Els propietaris i els ocupants no poden fer en els seus elements privatius, ni en la resta de l'immoble, activitats contràries a la convivència normal de la Comunitat o que malmetin o facin perillar l'immoble". Del redactat es pot inferir que el soroll s'engloba dins el grup "d'activitats contràries a la convivència".
En l'àmbit del dret privat hi ha un altre dubte força freqüent: pot prohibir la comunitat de propietaris l'establiment de locals comercials presuposant que aquests faràn soroll o quan directament es tracti d'una discotèca que,per definició, en farà?
La resposta és que d'ofici no es pot prohibir cap activitat comercial. Aquesta només serà viable quan l'activitat comercial violi els Estatuts de la Comunitat. El moment per pensar en quines activitats autoritzem a l'edifici on residim és quan, coincidint amb l'Acta Constitutiva de la Junta, els propietaris aproven els Estatuts i el Reglament Intern.